L’ànima de l’hort

Sota el sol tendre del matí,

desperta l’hort, tranquil i petit.

La granota canta prop del safareig,

i un grill murmura entre el julivert.

Una abella daurada balla amb la flor,

el seu brunzit sembla una cançó.

Un llangardaix s’estira, mandrós,

damunt una pedra, al costat d’un brot ros.

Un pardal salta entre l’enciam,

xiula feliç com si fos diumenge al camp.

L’hort respira, viu i floreix,

com si el món, aquí, fos sempre fresc.