El temps al nostre hort
El temps al nostre hort
Al racó humil d’un barri vell,
un hort somriu, verd i despert,
mans de tots l’han fet possible,
Llavors petites, somnis grans,
dins la fosca neix la vida,
després la pluja i els estius
fan brotar la pell florida.
El temps dibuixa els seus camins
damunt la terra compartida,
els nens corren entre els camals,
els avis donen aigua i vida.
Hi ha fulles seques, vents d’hivern,
hi ha primaveres, flors obertes,
i cada mà que planta un somni
és part del cicle que desperta.
Passa el temps, canvien rostres,
però el jardí sempre reviu,
un tros de món, un gest senzill,
que en cada estació, es fa més viu.
Post a Comment